Entrades
La poesia èpica o epopeia, és un gènere literari caracteritzat per tenir milers de versos i tractar sobre herois, llegendes, monstres, déus, etc. És així un gènere poètic narratiu, Curiosament moltes literatures comencen la seva tradició literària amb una poesia èpica. El cas més destacable és el de la literatura grega: la Ilíada, que explica la guerra de Troia, i la Odissea, que explica les aventures d'Ulisses, escrites per Homer.
En el cas de la literatura romana, hem de destacar la poesia èpica de Virgili, l'Eneida, que sintetitza la Ilíada i la Odissea. Aquestes tres poesies èpiques tenen una cosa en comú: l'ús del vers hexamètric.
La mètrica dels poemes èpics clàssics no es basava en el recompte sil·làbic ni en la rima. Els versos es construien en funció de la quantitat vocàlica de les paraules. En llatí tenien deu vocals: ā, ă, ĕ, ē, ĭ, ī, ō, ŏ, ū, ŭ. Hi havia les vocals llargues, amb una ratlla horitzontal al damunt, i les breus, amb un barret invertit. Els poetes romans combinaven les vocals llargues i les curtes per aconseguir ritme i harmonia.
Hi havia quatre tipus de combinacions de dues vocals:
- - - (peu espondeu)
- u u
- - u
- u -
Si hi havia tres vocals, les combinacions eren:
- u u u
- u - -
- u u -
- - u -
- u - u
- - - -
- - - u
- - u u (peu dàctil)
- - / - u u / - - / - u u / - - / u u - (exemple d'hexàmetre)
Després de la tercera, cinquena i setena vocal hi ha d'anar una cesura, una petita pausa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada