Representacions escèniques

Havent fet una petita introducció al teatre romà, cal explicar com, quan i per què es feien les representacions teatrals. Tot i que els espectacles sanguinaris del circ i l'amfiteatre tenien més èxit entre el públic romà, les representacions teatrals se celebraven un mínim   de tres vegades l'any: durant els Ludi Megalenses (festes en honor a Cíbele), en els Ludi Apollinares (celebracions en honor a Apol·lo) i amb els Ludi Romani (dedicades al déu Júpiter). Així mateix, també es feien obres de teatre  per commemorar victòries militars, o per honrar un difunt notable. 

En cada obra hi participaven com a mínim cinc actors, però la feina d'actor a Roma no estava massa ben vista durant els seus inicis; no va ser fins que, sota el mandat de l'emperador Neró, els actors van anar agafant fama i fins i tot va haver-hi grans estrelles de  l'escena. 

Les dones no podien actuar, i els personatges femenins eren representats per homes disfressats amb màscares (personae). Els espectadors sabien el lloc d'ambientació de l'obra en funció de la mena de túniques que duien els actors: si es tractava de pallium, l'accio transcorria a Grècia, i si, per contra, duien togues romanes, era a Roma. Altres atuells típics del teatre romà eren les sabates, que canviaven en funció de si era una comèdia (soccus, una mena de sandàlies) o tragèdia (cothurnus, sabates amb talons alts). 

La música era sempre un element complementari en el teatre, les representades sempre anavena acompanyades per una música composta per un autor diferent de l'autor de l'obra. Hi havia diverses escenes cantades (les anomenades cantica), acompanyades per instruments com la lira i la flauta.